dimarts, 30 d’abril del 2013

Una llegenda molt antiga sobre un drac i un cavaller!!!










Cançó del cavaller Sant Jordi

(Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut)

Damunt el cel veig un drac

brodat de foc,

un drac que guarda una jove

en estrany lloc.

Sos cabells creixen i creixen

per dins l'espai.

El drac no la deixa viure,

ni ara ni mai.

La jove porta un vestit

color de nard;

sobre la tela, pintades,

tres flors de card.

A la punta dels cabells

llenques de lluna

resplendeixen dins la nit

una per una.

Ben de pressa que la cerca

dins la gran vall

un jovençà valerós

en un cavall.

Travessa els llargs sementers,

la nit fa por,

una por fonda que crema

l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,

alerta al drac,

que s'amaga rere els núvols

ran d'aquest llac.

-No temeu, estelets, no,

no temeu ara,

que jo no tenc gens de por,

vull dar la cara.

El drac enfurit bramula,

treu foc pel nas,

cent llamps forcats resplendeixen

sota el seu pas.



-Cavaller, cavalleret,

ai, si t'aplega,

ja pots fer valent l'escut,

que el drac ofega!

-No temeu, que dins les mans

tenc una daga.

Ran d'aquest tall esmolat,

la mort s'hi amaga.

-Cavaller, cavalleret,

vés-te'n a casa.

-A casa, no hi vull anar

sense la dama.

A casa, no m'hi envieu,

que ella em reclama.

El cavaller, tan ardit,

entrà en batalla,

-el drac treia pels queixals

foc i metralla.

Res no atura aquell guerrer.

Les espasades

sobre el coll de l'enemic

cauen fiblades.

I el firmament s'omple de sang,

roja és la nit;

roses enceses que esclaten

talment un crit.

Sobre la fosca dels parpres

el drac és mort.

Quan repiquin les campanes

que toquin fort.

Que repiquin nit i dia

que és bon treball.

Pels sementers de la fosca

corre el cavall.

Llenca: Tros llarg i estret de paper o de drap.
Nard: Planta de la família de les agavàcies, bulbosa, de fulles linears, un xic carnoses.
Sementer: Part d'una terra de conreu en què se sembra d'una planta determinada.
  1 Llegeix aquest poema, penja'l al teu blog i explica a través d'una redacció la història que narra.

Que veu un drac que cuida a una jove, en un estrany lloc, el drac no la deixa viure i un jove la esta cercant amb un cavall i a de travessar els sementers de nit que fan por, el cavaller li diu al cel que no tengi por perque ell no en te cap i fins que no rescati a la donsella no estara tranquil. 

El cau del drac, poema especial per celebrar el dia de Sant Jordi!




 Aquí teniu un poema preciós de na Carolina Ibac per celebrar una diada tan especial com la de Sant Jordi! Amb una estructura ideal per aquest dia, no? Que passeu un bon dia de Sant Jordi i tengueu la sort de rebre un llibre i una rosa!
                                     





El cau del drac


El foc de sang púrpura és aquí.
Sento les flames que cremen per dins.
Les lletres formen satírics versos de bruixeria.
Les fogueres s’emporten els llibres amb bogeria.
No tot està dit. Hi ha més per dir sense dit.
La mà ja no escriu, tampoc la ploma.
La cal·ligrafia és ara una font.
La tinta és ara polsosa.
El drac ja és mort.
I també les roses.
I la princesa.
I l’heroi.
Ara
ja
no
som
res.
No
més
que
un
sol
fet
de
ser.
Amor
pur
i
net.
 1. Fes el mateix amb aquest poema preciós que va escriure la nostra Carolina! Què imita la forma del poema?Imita la forma de una rosa
2. Quines figures retòriques hi trobes? (metàfora, personificació...)

El foc de sang purpúra, les lletres formes satrics,les fogueres s'emporten els llibres, la caligrafia es una font.
Tot això son metafores i personificacions 

3. Cerca un poema sobre Sant Jordi i el penges al teu blog acompanyat d'una imatge sobre el mateix.




SANT JORDI GLORIÓS

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.




dijous, 18 d’abril del 2013

Va d'acudits





             Molt bo l'acudit, no? Au, ara te toca a tu cercar-ne i penjar-los al teu blog. També vull que te n'inventis un de propi! Cerca un dibuix qualsevol i t'inventes un acudit damunt la imatge.
 - Mamá, mamá; papá quiere tirarse de la azotea.
- Dile a tu padre que lo que le he puesto son dos cuernos, no dos alas.