Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.
Petita llengua
La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.
La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.
1. Tema del poema.Lo que pots trobar a una platja
2. Contingut.Que la llengua en que escriu ni es oceà ni un mar ni una platja sinó de les coses que podem trobar a una cala.
3. Resumque podem trobar moltes coses que a una altre puesto no trobam causi res
4. Opinió personal.El poema te raó perquè pot averi una cala i no trobàs el mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada